Aquesta setmana, hem treballat diferents models d'organitzacions, models de treball i experiències TIC a l'aula. Ha arribat l'hora d'ajuntar tots els coneixements que hem adquirit a les últimes setmanes per tal de vore que podem fer i com ho podem fer.
Primerament, hem estudiat com sempre un text que prèviament ens havien preparat i al qual podíem trobar informació referent a aquest tema. Hem començat amb una qüestió essencial: l'organització de l'aula.
Un aula preparada per a treballar les TIC pot organitzar-se de diferents maneres. Evidentment, pot tractar-se de la típica aula d'informàtica. A més a més, existeix el model del "racó del ordinador", al qual tenim un ordinador a l'aula que els alumnes poden utilitzar per torns, o el model de l'aula mòbil al qual tenim un armari amb rodes al qual emmagatzemem el maquinari necessari per a treballar a l'aula. Aquest últim es el model que més m'agrada ja que dona la possibilitat de tindre a tot l'alumnat d'utilitzar el maquinari simultàniament.
Després de parlar de l'organització de l'aula, evidentment hem de parlar del programari que utilitzarem. Aquest tema l'hem tractat abans, però com a recomanació parlaré del Jclic i les excel·lents aplicacions que hi podem trobar. Ací podem trobar-nos diversos exemples.
Com a exemples d'experiències amb aquestes tecnologies, m'ha agradat especialment la del Skype a l'aula. Realment molt interessant.
Res més. La pròxima setmana toca vídeo. Ens veiem!!
El blog - TILC de Pau
Aquest blog versarà sobre els diferents treballs i tasques que realitzaré a l'assignatura de "TIC I DINÀMICA D'AULA APLICADES AL TILC"
diumenge, 23 de febrer del 2014
dimarts, 11 de febrer del 2014
Maquinari TIC
Aquesta
setmana hem treballat un tema que probablement generarà en un futur
immediat una eclosió de noves metodologies i propostes didàctiques:
el maquinari TIC.
Quan
parlem de maquinari TIC, ens referim a tot tipus d'aparell tecnològic
susceptible de ser utilitzat a l'aula, com ara ordinadors o càmeres
de vídeo però, principalment, parlem de tauletes tàctils i
pissarres digitals.
Les
tauletes tàctils, o tauletes digitals interactives (TDI) han
aparegut recentment al mercat, però en els pocs anys que porten a la
venda han aconseguit establir-se amb força a la vida quotidiana
gràcies a uns preus cada vegada més competitius i a la gran
quantitat d'aplicacions centrades en aquestes que existeixen. De fet
actualment hi ha un lucratiu mercat en expansió dedicat completament
a la creació d'aplicacions per a tauletes i smartphones. Hi trobem
aplicacions de tot tipus i, evidentment, també hi trobem aplicacions
susceptibles de ser utilitzades a l'aula o d'altres que directament
estan concebudes com aplicacions didàctiques. La seva facilitat
d'us, les seves possibilitats audiovisuals i la seva lleugeresa i
compacitat son els seus millors avantatges.
Les
pissarres digitals són, tanmateix, uns aparells que tenen uns
costos cada vegada més econòmics i que ,a més a més, tenen una
evident orientació didàctica. Ja fa temps que s'utilitzen les
pissarres digitals: un ordinador amb un projector és bàsicament una
pissarra digital no interactiva. Si utilitzem com a fons del
projector una pantalla blanca interactiva, tindrem
una autèntica
PDI (pissarra
digital interactiva) encara que normalment associem la paraula PDI
als nous panells tàctils que estan eixint all mercat i que son,
literalment, tauletes gegants que poden utilitzar-se com a pissarra
però, tanmateix, poden posar-se en horitzontal i convertir-se en
taules digitals.
Un
altre model de PDI que ens presenten en el text m'agrada tant que no
puc resistir-me a compartir-lo al blog:
Si
analitzem un poc tota aquesta ona d'informació, ens trobem amb una
gran quantitat d'aparells nous que poden literalment revolucionar la
metodologia didàctica actual Però, evidentment, no tot son
avantatges i ens trobem amb una petita quantitat de problemes.
Primerament,
cal ajustar la metodologia didàctica a aquestes eines si volem que
tinguen algun sentit a l'aula. Evidentment, a determinades àrees
resulta molt senzill utilitzar aquestes ferramentes i l'assumpte es
converteix en una qüestió de voluntat de treball i renovació per
part del docent. Així, aquests aparells poden optimitzar i
dinamitzar les classes de assignatures “visuals” com història o
biologia amb poc esforç si s'afegeixen fotografies, animacions o
vídeos a les tècniques didàctiques més tradicionals. Però altres
àrees requereixen més treball i dedicació per a aconseguir aquest
objectiu i resulta patent que a les matèries proposades com a
exemple es poden fer cosses més interessants amb una PDI que ficar
vídeos.
A
més a més, a aquests problemes d'adaptació i renovació hem
d'afegir l'alt cost d'aquests aparells. En temps de continues
retallades i envoltats d'aquest paradigma auster que envolta els
serveis públics, plantejar aquestes qüestions pot parèixer en
certa mesura utòpic, sobretot tenint en compte la de vegades
qüestionable inversió prèvia que s'ha realitzat en tecnologia als
centres educatius..
Sincerament,
pense que aquests problemes no han de fer-nos oblidar les
possibilitats d'aquests avanços tecnològics ni poden utilitzar-se
com a excusa per a no millorar les competències pròpies a aquestes
àrees. Aquestes eines hui per hui tenen ja una gran quantitat de
recursos a la web i la feina d'un bon educador ha d'incloure la
recerca i anàlisi constant d'aquestes novetats i, tanmateix, un
bon professional hauria de fer l'esforç de dominar aquests recursos
per poder crear-ne nous i compartir-los amb la resta de comunitat
docent. A més a més, amb un esperit i una voluntat adequades alguns
problemes econòmics podrien mitigar-se. Al cap i a la fi, demanem
als pares tots els anys que facen un desemborsament important en
llibres. Si generarem nosaltres mateixos material didàctic digital
que pogueren utilitzar els alumnes substituint aquests llibres, i
juntament amb els baixos preus que tenen les TDI, podríem recomanar
als pares i mares d'alumnes que compraren tauletes als seus fills i
encara els eixiria més econòmic que comprar tants llibres.
Normalitzar aquesta situació faria més fàcil per als centres fer
els desemborsaments associats a les PDI i a les connexions wi-fi que
aquestes eines necessiten Tot això sense necessitar una inversió
forta per part de la conselleria educativa pertinent.
Amb
voluntat, tot és possible
diumenge, 9 de febrer del 2014
Aprenentatge a Internet
Aquesta setmana hem treballat plataformes a les quals podrem desenvolupar processos educatius a la xarxa amb es nostres alumnes. Particularment, hem treballat les webquest, les caceres del tresor, els blogs i les wikis.
Una webquest, o "investigació en la web", és una activitat on els alumnes han de cercar informació investigant en la xarxa i, posteriorment, analitzar-la i desenvolupar-la. Usualment, aquesta recerca d'informació es planteja com a un repte per a motivar i atraure l'atenció dels alumnes. En el document que hem llegit ens adreçaven a diverses pàgines on podíem trobar webquest en valencià, i ens mostraven una pàgina on ens ensenyen els passos necessaris per a crear la nostra propia webquest. Una que m'ha cridat l'atenció l'he trobat a directori webquestcat.net/, i s'anomenava "Descobrint les Matemàtiques" . A aquesta activitat ens proposen fer una recerca a la xarxa que ens portarà a descobrir i entendre la història i moltes particularitats i curiositats d'aquesta ciència. Molt recomanable.
Més senzilles que les webquest són les caceres del tresor. Bàsicament, ens plantegen diverses preguntes i nosaltres hem de fer una recerca a la xarxa per respondre-les. A més a més, generalment es proposa una pegunta final que els alumnes han de resoldre en grup a partir de la informació prèviament cercada. Ens recomanaven un directori de caceres del tresor prou interessants. Personalment, m'ha agradat una cacera del tresor on ens proposen descobrir els quadrats màgics.
Per part dels blogs, el document feia una anàlisi de les possibilitats didàctiques d'aquests com la capacitat d'utilitzar-los com a eina comunicativa, per a treballar l'expressió i comprensió escrita i lectora. o per a facilitar a l'alumnat material audiovisual. Així, ens trobem amb una ferramenta àgil i versàtil que pot utilitzar-se a qualsevol especialitat. Ens mostraven diversos directoris de blogs en català, però vull recomanar aquest blog de matemàtiques centrat a l'etapa de la ESO. Molt útil.
Finalment, hem estudiat les wikis. El nom prové del terme wiki wiki hawaià que significa ràpid i, literalment, es la paraula que millor defineix aquestes web que son creades i actualitzades de forma co·laborativa pels usuaris. En l'àmbit educatiu, les wikis ens permeten compartir documents, recopilar informació, facilitar els treballs en grup, reforçar la participació de l'alumnat i crear fàcilment aules virtuals. Ens recomanen wikispaces per a crear les nostres pròpies wikis, i ens donaven un exemple. Prèviament ja coneixia aquestes eines on-line, i opine que poc a poc aquesta ferramenta s'utilitzarà més i més a les aules.
Com es pot vore, ha sigut una setmana prou moguda. La setmana pròxima continuarem. Ens llegim!
Una webquest, o "investigació en la web", és una activitat on els alumnes han de cercar informació investigant en la xarxa i, posteriorment, analitzar-la i desenvolupar-la. Usualment, aquesta recerca d'informació es planteja com a un repte per a motivar i atraure l'atenció dels alumnes. En el document que hem llegit ens adreçaven a diverses pàgines on podíem trobar webquest en valencià, i ens mostraven una pàgina on ens ensenyen els passos necessaris per a crear la nostra propia webquest. Una que m'ha cridat l'atenció l'he trobat a directori webquestcat.net/, i s'anomenava "Descobrint les Matemàtiques" . A aquesta activitat ens proposen fer una recerca a la xarxa que ens portarà a descobrir i entendre la història i moltes particularitats i curiositats d'aquesta ciència. Molt recomanable.
Més senzilles que les webquest són les caceres del tresor. Bàsicament, ens plantegen diverses preguntes i nosaltres hem de fer una recerca a la xarxa per respondre-les. A més a més, generalment es proposa una pegunta final que els alumnes han de resoldre en grup a partir de la informació prèviament cercada. Ens recomanaven un directori de caceres del tresor prou interessants. Personalment, m'ha agradat una cacera del tresor on ens proposen descobrir els quadrats màgics.
Per part dels blogs, el document feia una anàlisi de les possibilitats didàctiques d'aquests com la capacitat d'utilitzar-los com a eina comunicativa, per a treballar l'expressió i comprensió escrita i lectora. o per a facilitar a l'alumnat material audiovisual. Així, ens trobem amb una ferramenta àgil i versàtil que pot utilitzar-se a qualsevol especialitat. Ens mostraven diversos directoris de blogs en català, però vull recomanar aquest blog de matemàtiques centrat a l'etapa de la ESO. Molt útil.
Finalment, hem estudiat les wikis. El nom prové del terme wiki wiki hawaià que significa ràpid i, literalment, es la paraula que millor defineix aquestes web que son creades i actualitzades de forma co·laborativa pels usuaris. En l'àmbit educatiu, les wikis ens permeten compartir documents, recopilar informació, facilitar els treballs en grup, reforçar la participació de l'alumnat i crear fàcilment aules virtuals. Ens recomanen wikispaces per a crear les nostres pròpies wikis, i ens donaven un exemple. Prèviament ja coneixia aquestes eines on-line, i opine que poc a poc aquesta ferramenta s'utilitzarà més i més a les aules.
Com es pot vore, ha sigut una setmana prou moguda. La setmana pròxima continuarem. Ens llegim!
diumenge, 2 de febrer del 2014
Portals Educatius
A aquesta entrada analitzarem amb profunditat els recursos web que he descobert aquesta setmana a la xarxa.
Primerament, començaré amb edu365.cat. Aquest portal és una font impressionant de material pedagògic en català. Podem fer recerques indicant el nivell educatiu i la matèria en qüestió i, a més a més, la interfície és fàcil i agradable, raó per la qual és un portal que podrem utilitzar tant els docents com els alumnes. Fins i tot podem trobar enllaços directes a la Viquipèdia en diversos idiomes o anàlisis de videojocs. Personalment el considere un 'recurs de recursos' fonamental.
Altra xicoteta meravella que he trobat aquesta setmana és, com he anomenat a l'altra entrada d'aquesta setmana, la web Entreteniments Matemàtics. Ací podem trobar una gran quantitat d'històries, endevinalles i jocs matemàtics. Tenim reglaments de jocs de taula, explicacions de conceptes com les sèries matemàtiques, curiositats, quadrats màgics... de tot.
Rectes a l'espai es una pàgina amb una presentació molt interessant i on podem trobar un excel·lent suport per als conceptes que es treballen a segon de Batxillerat. Explicacions i exercicis es combinen un darrere de l'altre reforçant-se mutuament.
L'última web que destacaré es la de Història de les Matemàtiques. Com ja he comentat es tracta d'un webcomic i resulta interessant perquè ens permet oferir als alumnes un recurs simpàtic amb el qual podran donar context històric a molts conceptes i teories que estudien a l'aula.
Primerament, començaré amb edu365.cat. Aquest portal és una font impressionant de material pedagògic en català. Podem fer recerques indicant el nivell educatiu i la matèria en qüestió i, a més a més, la interfície és fàcil i agradable, raó per la qual és un portal que podrem utilitzar tant els docents com els alumnes. Fins i tot podem trobar enllaços directes a la Viquipèdia en diversos idiomes o anàlisis de videojocs. Personalment el considere un 'recurs de recursos' fonamental.
Altra xicoteta meravella que he trobat aquesta setmana és, com he anomenat a l'altra entrada d'aquesta setmana, la web Entreteniments Matemàtics. Ací podem trobar una gran quantitat d'històries, endevinalles i jocs matemàtics. Tenim reglaments de jocs de taula, explicacions de conceptes com les sèries matemàtiques, curiositats, quadrats màgics... de tot.
Rectes a l'espai es una pàgina amb una presentació molt interessant i on podem trobar un excel·lent suport per als conceptes que es treballen a segon de Batxillerat. Explicacions i exercicis es combinen un darrere de l'altre reforçant-se mutuament.
L'última web que destacaré es la de Història de les Matemàtiques. Com ja he comentat es tracta d'un webcomic i resulta interessant perquè ens permet oferir als alumnes un recurs simpàtic amb el qual podran donar context històric a molts conceptes i teories que estudien a l'aula.
Informació a Internet
Aquesta setmana hem estudiat com s'estructura la informació a la xarxa i com podem aprofitar aquesta informació a l'hora de treballar amb els nostres alumnes. Primerament, hem llegit un text que aprofundeix en els conceptes relacionats amb aquest tema i que ens presenta diverses pàgines a les quals podem trobar recursos didàctics centrats a la nostra àrea docent. Evidentment es tracta d'un llistat extens i, per sort, he trobat prou recursos associats al meu cap de treball.
Seguidament, començàvem amb el treball. Estudiant aquest llistat, havíem de trobar cinc pàgines referents a la nostra matèria i fer una anàlisi de cadascuna d'aquestes pàgines. Personalment he decidit fer la meva recerca a la pàgina edu365.cat, una web on trobem una quantitat massiva de material pedagògic en català. La recerca la he centrat a l'etapa de secundària, encara que també he analitzat una web de batxillerat ja que la meva professió es centra en aquestes dos etapes educatives. Dues d'aquestes webs, Introducció a les Funcions i Estudi Gràfic de les funcions elementals tractaven, com els seus noms indiquen, de l'estudi de les funcions elementals. Rectes a l'espai és una excel·lent pàgina on treballem la geometria de segon de Batxillerat, mentre que Història de les Matemàtiques es un webcomic que ens mostra de forma amena i divertida la evolució històrica d'aquesta ciència. La meva favorita, Entreteniments Matemàtics, és una compilació de acudits, endevinalles, històries i jocs de taula i d'enginy relacionats amb les Matemàtiques.
Faré una anàlisi més avançada en un altra entrada de totes aquestes interessants webs. Per altra banda, el diari finalitza fins la setmana que ve. Ens llegim!!
Seguidament, començàvem amb el treball. Estudiant aquest llistat, havíem de trobar cinc pàgines referents a la nostra matèria i fer una anàlisi de cadascuna d'aquestes pàgines. Personalment he decidit fer la meva recerca a la pàgina edu365.cat, una web on trobem una quantitat massiva de material pedagògic en català. La recerca la he centrat a l'etapa de secundària, encara que també he analitzat una web de batxillerat ja que la meva professió es centra en aquestes dos etapes educatives. Dues d'aquestes webs, Introducció a les Funcions i Estudi Gràfic de les funcions elementals tractaven, com els seus noms indiquen, de l'estudi de les funcions elementals. Rectes a l'espai és una excel·lent pàgina on treballem la geometria de segon de Batxillerat, mentre que Història de les Matemàtiques es un webcomic que ens mostra de forma amena i divertida la evolució històrica d'aquesta ciència. La meva favorita, Entreteniments Matemàtics, és una compilació de acudits, endevinalles, històries i jocs de taula i d'enginy relacionats amb les Matemàtiques.
Faré una anàlisi més avançada en un altra entrada de totes aquestes interessants webs. Per altra banda, el diari finalitza fins la setmana que ve. Ens llegim!!
diumenge, 26 de gener del 2014
Tecnologia Mòbil: ¿una eina de futur?
L'últim treball d'aquesta setmana
versa sobre els dispositius mòbils i la aplicació dels mateixos a
l'educació.
En els últims anys, la tecnologia
mòbil ha evolucionat ràpidament fins al punt que, hui per hui,
trobem al mercat dispositius amb una capacitat de processament de
dades equivalent a la de un ordinador portàtil. A més a més, la
evolució d'aquesta capacitat de processament demostra ser
inversament proporcional a l'evolució dels preus d'aquestos
aparells. Per tant, i dit de forma més senzilla, cada vegada tenim
dispositius millors i més econòmics. Això implica que, hui per
hui, podem trobar-nos a aules on el 100% dels alumnes tenen
smartphones o tabletes digitals. Trobar-nos en una situació com
aquesta i no aprofitar-la pense que seria un error greu.
Evidentment, hem d'anar en compte. Per
a un grup d'alumnes adolescents, trobar-se a classe amb un dispositiu
que serveix per a navegar per la xarxa, per jugar a videojocs o per
accedir ràpidament a xarxes socials serà, amb tota seguretat, una
temptació que els portarà a realitzar tot tipus de tasques a l'aula
excepte les directament relacionades amb la matèria que estiguen
cursant. Però és evident que la capacitat de comunicar-nos
directament i en qualsevol moment amb els alumnes, la possibilitat
que aquestos tenen per accedir a aplicacions educatives al mòbil i
el fet que en alguns d'aquestos dispositius, com ara les tabletes, es
poden fer directament els treballs son raons de pes que hem de tindre
en consideració.
Personalment, pense que utilitzar
aquestes eines hui per hui a classe pot ser un poc arriscat si no
tenim mecanismes de control adequats, encara que tal volta al futur
es construiran mecanismes de control adequats. Però, per altra part,
aquestes ferramentes interactives poden ser molt útils a l'hora de
comunicar-nos amb els alumnes fora de l'aula per resoldre dubtes,
poden ser utilitzades per a fer treballs en grup de forma ràpida,
fàcil i eficient, i a més a més podrem fomentar l'ús de programes
pedagògics especialment dissenyats per aquests dispositius.
En definitiva, una nova generació de
dispositius que ens poden ajudar a fer més eficientment la nostra
tasca.
divendres, 24 de gener del 2014
Diari Setmanal
Aquesta setmana, tocava treballar les
xarxes socials. Es tracta d'un tema molt interessant perquè hui per
hui, les xarxes socials són una realitat social que ha canviat en
profunditat la forma de relacionar-se de les persones, sobretot dels
adolescents. Les xarxes ens ofereixen velocitat a l'hora de
comunicar-nos, intercanvis vertiginosos de dades i una capacitat de
socialització de 24 hores al dia. Evidentment, algun ús didàctic
li podrem trobar a tot això.
La primera part de la tasca era, com
sempre, un recull d'informació al respecte del tema setmanal. El més
destacat de tota aquest muntó d'informació era el tema dels perills
a les xarxes socials. Precisament és el tema que més ha donat a
parlar al primer exercici de la unitat.
El primer exercici era tan senzill com
entrar al fòrum de l'assignatura i llegir i debatre amb els companys
sobre les xarxes. Com deia abans, el tema estel·lar era el dels
perills a les xarxes.
Personalment, crec que tota activitat
humana està carregada d'un percentatge més o menys elevat de
perill. Certament, no ens preocupem massa per el fet que un llapis
pot convertir-se en una arma mortal a mans de un xiquet, o els danys
permanents que podria sofrir si caiguera mentre va en bicicleta.
Senzillament assumim que no li clavarà el llapis a l'ull al seu
company de classe, o que si li ensenyem les normes bàsiques de
circulació no tindrem res a témer quan se'n vaja a jugar. De fet,
últimament ja no es parla dels perills de la televisió, els
videojocs o els jocs de rol. Hui per hui, aquestes coses estan
superades i tenim un nou enemic mortal: les xarxes socials.
Contínuament els programes de televisió especialitzats en el drama
social ens parlen dels perills d'aquestes noves “ferramentes del
mal”: abusos cibernètics, abusos sexuals cibernètics, robatoris,
suplantacions d'identitat... tot un ampli sortit de perills els quals
els nostres pobres fills segurament estan a punt de sofrir. Però com
sempre a l'hora de vore amb els nostres ulls la realitat veiem que
els propis crítics d'aquestes perilloses xarxes son usuaris
habituals d'aquestes, i que fins i tot moltes vegades fan exercicis
tan poc intuïtius com criticar les xarxes a les xarxes. Aquestes son
al cap i a la fi ferramentes de comunicació i compartició. A totes
les comunitats es poden produir abusos, es pot insultar mitjançant
diversos mètodes de comunicació, i qualsevol persona vivent pot ser
espiada, assetjada, acaçada o vigilada. Nosaltres som els que fem un
ús malintencionat d'aquestes ferramentes. Ensenyem als nostres fills
a utilitzar aquestes eines, donem-los uns valors existencials
adequats, i s'acabaran aquests problemes.
Per altra banda, el segon exercici m'ha
donat l'excusa perfecta per poder utilitzar per fi una xarxa que no
hi havia utilitzat encara: twitter. Certament, fa temps ja que em
vaig fer un conter a aquesta xarxa, impulsat per la moda i per els
gustos de moltes de les meves amistats. Però al final no vaig passar
d'entrar un parell de vegades al programa i retwitejar algun
comentari al atzar per vore que passava. De fe no recorde ja ni
l'usuari ni molt menys la contrasenya, i aquesta pràctica m'ha
servit per a renàixer a aquesta xarxa social amb un nou nom. La
tasca final ens remet a explorar una xarxa desconeguda i explicar com
funciona, i la meva renaixença em dona l'excusa perfecta per a fer
un xicotet anàlisi de twitter.
Twitter bàsicament
és una xarxa convencional en el sentit de que tenim amics, podem
vore quins amics tenen aquestos i, per tant, podem fer nous amics o
reforçar antigues amistats. Però incorpora interessants
diferències. Primerament, no podem enrotllar-nos massa: tenim una
quantitat limitada de caràcters per a escriu-re allò que vullguem
comunicar. Açò pot semblar inicialment una limitació, però dona
molta dinàmica i agilitat a la xarxa: ràpidament podem vore allò
que busquem o que ens interessa, i el que no ens agradi és més
fàcil d'ignorar. A més a més, podem ser seguidors de qualsevol
persona, la coneguem o no. Si afegim la
opció de seguir a persones famoses, empreses o periòdics, tenim una
ferramenta amb la qual podem vore ràpidament que pensen els nostres
amics, persones que considerem interessants o famosos, tindre accés
a noticies amb temps real, y a més a més de vore novetats
relacionades amb empreses, programes televisius, o qualsevol cosa que
ens agrade. Certament, ha sigut tot un descobriment.
Altra tasca consisteix a parlar de les etiquetes. Les etiquetes son bàsicament paraules-conceptes que ajuntem a una imatge, video, entrada o el que siga per a que poder classificar i trobar millor les coses ja siga al nostre blog o pàgina personal o ja siga a una xarxa social sencera. Com a exemple he triat les etiquetes asociades a una imatge de llapissos que he trobat a flicker:
Es poden trobar les etiquetes a la part inferior dreta
L'ultima part de la primera tasca és donar un exemple d'ús d'una xarxa social amb objectius pedagògics. Com a exemple, ens enllaçaven a un blog on explicaven com treballar amb Instagram, una xarxa social on compartim vídeos i fotografies. Açò m'ha donat una bona idea: el meu exemple seria un treball on els alumnes haurien de fotografiar coses que els recordaren conceptes matemàtics (infinit, successió, suma, resta...) i penjar-los i compartir-los amb els companys a aquesta xarxa. Crec que seria un treball prou interessant.
I ací acaba el diari d'aquesta setmana. Ens llegim la setmana que ve!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)